La Setmana Santa d’Alacant és marinera, mediterrània i, sobretot, molt especial. Hi ha moltes Setmana Santes dins d’aquesta setmana de passió on la religiositat, el folklore i la tradició es barregen. Pot ser un dels aspectes que distingeix la Setmana Santa d’Alacant és que té la mar com a testimoni d’excepció i la llum, la llum d’Alacant que deixa estampes de capvespres sense parió. Prop d’una trentena de germandats i confraries treballen durant tot l’any perquè que durant els dies grans les processons siguen espectaculars i cadascuna d’elles brille amb llum pròpia. Bandes de música acompanyen el pas cadenciós de les figures religioses, totes elles guarnides amb flors, ciris i espelmes que il·luminen les processons alacantines.

És la mar Mediterrània la que  veu arribar el Divendres de Dolors al Crist de la Mar escoltat per la policia portuària. En aquest moment arranca la Setmana Santa d’Alacant, la seva preparació es remunta mesos enrere.

Les palmeres de l’Explanada són testimonis de la processó més popular i familiar de totes les que celebra Alacant, la de les palmes o “la Borriquita” el Diumenge de Rams. Centenars de persones acompanyen el pas de Jesús en la seva entrada a Jerusalem. La tradició mana portar la palma blanca i els alacantins, sobretot els nens, porten palmes que en alguns casos són filigranes belles i espectaculars. És l’única processó en la què en lloc de caputxins participen els alacantins vestits de carrer.

El Dilluns Sant surt el Morenet, un crist antiquíssim que va arribar a Alacant per mar, compten en la confraria, que al segle XV, i que pel color que al llarg dels anys va anar adquirint per l’efecte de les espelmes i dels repintats és avui una talla fosca que li dóna nom. És un dels Crists més estimats de la ciutat i una de les processons espectaculars d’Alacant. Si la sortida del pas és complicada perquè ha de sortejar unes empinades escales, el seu pas per la passarel·la del Postiguet, al costat de la platja, a la tornada de la desfilada és digne de veure en la foscor de la nit.

El Dimarts Sant no podem perdre’ns els passos que surten de la Basílica de Santa Maria al més pur estil andalús són portats a costal i per poder sortir de la seva església dels portants han de posar-se de genolls i quasi tocar la portalada del temple més antic d’ Alacant. Centenars de persones deixen estreta la plaça per veure sortir el Crist de la Mar que de nou provoca l’emoció entre els espectadors

D’Alacant és el pas més gran de tot Espanya, el Sant Sopar, que processiona el Dijous Sant. La cofradia té una vessant solidària i és que després de la processó dóna dels aliments que posa sobre la taula del pas a una residència d’ ancians: una taula vestida amb tot detall: plats, cristalleria així com fruites i verdures, pa àzim i fins i tot un porc rostit, quilos de menjar acabat de fer que dóna major realisme al conjunt, composat per 13 figures. Són les mateixes que componen l’últim sopar de Crist, de manera que el seu pes arriba als 3.000 quilos, i necessita prop de 200 portants per poder sortir a espatlles.

A mitjanit surt de la Cocatedral de Sant Nicolau la Processó del Silenci, espectacular per ser la més austera de totes surten a la Setmana Santa d’Alacant. És coneguda com la processó dels sacs perquè els participants vesteixen un vestit a manera de sac d’arpillera i el silenci de la nit és trencat pel so de tambors i timbals.

El Divendres Sant les processons es reparteixen entre el matí i la nit. Al matí el sol acompanya els portants que passen pels carrers d’Alacant i les melodies acompanyen el pas cadenciós de portants i portants, per la nit les sagetes sonen profundes i els espectadors gaudeixen en silenci d’unes processons espectaculars. L’alegria torna diumenge als carrers d’Alacant després de la representació de la passió i mort de Crist. Les melodies són optimistes, la Verge llueix un mantell fet de flors que cada any enlluerna pel disseny del seu dibuix, mentre una talla d’un Crist triomfant es troba amb ella. El Diumenge de Resurrecció sol ser lluminós. La plaça de l’Ajuntament s’ompli de colors, des dels balcons es llancen milers d’al·leluies o paperets de colors sobre les talles i centenars de persones contemplen l’espectacle que posa el punt final a una setmana de bellesa, contrasts, música, flors i olor als ciris que porten les dames de mantellina. Les cofradies i germandats alacantines comencen a pensar en l’any següent satisfetes perquè el seu esforç sempre val la pena.

Pin It on Pinterest

Share This